Les vendes de pianos estan disminuint per un penya-segat, com trobar el seu valor i el seu posicionament a l'educació del piano?

Recentment, l'incident del piano Waterloo ha detonat tota la xarxa, i molts pares han expressat les seves opinions sobre l'educació del piano, i cada cop hi ha més discussions sobre l'educació del piano: alguns pares diuen que aprendre el piano no ajudarà gaire a l'ocupació, i la clau és cremar diners. Per tant, els pares ja no volen dedicar-se a les aficions i tornar enrere per continuar els seus estudis: tinc un fill que coneix un amic i, tot i que va aprovar l'examen de piano de 10è de primària, és fals dir que li agrada. ho des del fons del seu cor. Per anar a l'escola, només és per satisfer les expectatives dels pares i tens punts addicionals per als teus propis exàmens d'accés. Comprar un piano i aprendre un piano, diversos exàmens, costa més de 100 000 iuans, però Bàsicament no toco el piano. Si les condicions familiars són bones, la gastareu, i la majoria dels que tenen condicions familiars normals marxaran a mig camí. Per tant, no cal passar per aquesta aigua convulsa per aprendre a nedar, dibuixar o bàsquet, que és més pràctic i molt menys costós.

La percepció de cadascú també és diferent:
Algunes persones pensen que els nens van a la universitat per trobar una feina millor
Hi ha qui pensa que els nens van a la universitat per experimentar la vida en una altra ciutat
Hi ha qui pensa que els nens són admesos a la universitat per tal de fer una escala per als estudis de màster i doctorat en el futur.

No hi ha manera que un grup de persones entengui un altre grup de persones, i per a la majoria de famílies que no es troben en una situació econòmica molt bona en aquests moments, estudiar art no és una opció molt correcta. Per això diem que no hi ha educació en el món d'adults, només projecció. En la situació actual a la Xina, estudiar art no li dóna una molt bona oportunitat laboral, sobretot en comparació amb algunes altres titulacions.

Per això hi ha un nadó de pollastre, i hi ha la involució de les classes culturals -perquè en la societat actual en què vivim, la majoria de gent no s'ha pogut desfer del tot de la llenya, l'arròs, l'oli, la sal, la salsa, el vinagre i el te. , i persegueix la poesia i la distància.
És precisament aquesta lògica la que demostra la correcció del que diem sobre el recórrer a la gamma mitjana i alta. Com que no pots parlar amb persones que no comparteixen els valors d'aquest estil de vida, és encara menys probable que et consumeixin.

Així que a l'actualitat, de fet, veurem dues veus.

La primera veu està en contra de l'educació pianística, i la segona veu a favor de l'educació pianística.
Podeu consultar els seus noms i avatars a diferents plataformes i, bàsicament, podeu jutjar la seva edat, nivell educatiu i estructura d'ingressos.

No dic que hi hagi una diferència entre els dos, però sí una diferència.

El producte està dissenyat amb tres gradients:
El primer gradient s'utilitza per satisfer les necessitats bàsiques
El segon gradient satisfà la necessitat d'alta qualitat
El 3r gradient satisfà els sentiments

Està clar que no podem fer els dos primers tipus de mercats majoritaris, perquè aquest tipus de grup de clients està més orientat a la sortida i més enfocat als resultats directes.

Si vols tenir la capacitat d'estimar, necessites tenir el sòl de l'amor.